Dia Mundial del Circ

Circ…

En l’imaginari comú apareix ràpidament el Cirque du Soleil. També les carpes al Nadal amb els seus ligres, elefants amb purpurina i acròbates menyspreant la gravetat.

Però de la mateixa manera que la dansa no és només un grup de ballarins russos marcant paquet a ritme de El lago de los cisnes, i de la mateixa manera que el teatre no és només Shakespeare, Zorrilla o Escalante, el circ és molt més que aquella gran empresa canadenca o les famílies de circ tradicional que han mantés salvatgement i sincera la flama circense:

Al País Valencià som més de 50 companyies i artistes fent circ. Malabaristes, equilibristes, pallassos, aerelistes, acròbates.

Companyies i artistes que hem adoptat este art per exposar l’emoció del més difícil encara, l’arquitectura de la manipulació, la metàfora de la flexibilitat, el pensament en l’equilibri, la magnificència i la vulnerabilitat de l’àgil, l’orgull de la trapezista, l’acrobàcia emocional del pallasso. Per contar sense paraules la contradicció dolorosa i alegre de l’amor, o del poder; la importància de la imbecil·litat; el run-run del pensament que ens salva i ens mata, que ens salva i ens mata… Envoltats de música en directe i, potser, de poemes en boca d’un acròbata musculat a qui la veu li tremola.

Oberts a hibridisme, a fusionar-nos amb la dansa o el teatre, però sense oblidar l’essència d’aquest art antiquíssim i singular, ja practicat a l’antic Egipte amb els seus clowns de perfil.

Com els “dies mundials de” funcionen d’altaveus, aprofitem ara per dir ben clar als polítics i programadors culturals valencians: volem mostrar tot eixe treball als nostres veïns, que els valencians coneguen el seu circ, i que casa nostra siga un trampolí que ens enlaire cap a altres ciutats i països.

Els programadors culturals i els polítics han d’assumir la seua responsabilitat i fer que les programacions dels festivals i les sales compten amb un alt percentatge de companyies pròpies.

Com de satisfet està el públic canadenc, francés o català de tindre entre els seus a companyies consolidades i de qualitat com Cirque Eloize, Cirque Plume, Els Excèntrics, A tempo circ, Psirc, Le tigre tent, Circ Cia, Les Colporteurs, Circ Cric, Baró d’Evel…

Eixa consistència no apareix només per l’esforç i el talent indubtable dels seus artistes, també és fruit de la formació, la programació i la promoció facilitada per la política i els tècnics.

A la lluna, Alerta Roge, Acierto Artistas, Air show, Ana Rebenaque, Ángela i Julia Sáez, Arritmados, Astro Circo, Baraka Circ, Cano Canyon, Circolío, Colectivo Circo 9.8, Dinàmic, El Cirquito, El Fedito, Gran Fele, Gonzalo Santamaría, Hermanos Tanchini, Igor Llorca, Insomnia Company, Kanijo Circkus, La Finestra Nou Circ, La Risa Floja, La Trócola, Lucas Locus, Cia. Patrícia Pardo, Rémulo y Romo, Sandra Millan, Subcielo, Titola, Trompitxols… I encara Juan Juanín, amb el seu record inesborrable.

Ací estem, els grans i els joves, els clàssics i els contemporanis, els vius i els morts. Ací, als parcs, a les places, als teatres, a les carpes. Els pallassos, els equilibristes, els acròbates, els aerelistes, els malabaristes… orgullosos de ser freaks, poetes, atletes. Creant oasis d’humanitat i endorfines. Gaudint amb cada trobada, fent trucs amb el run-run del dia a dia.

Manifest per al dia 18 d’abril de 2015 per commemorar el Dia Mundial del Circ.

Anuncios