Quito-Chávez-València

La meua àvia era grossa, de malucs estrets, de cabells roigs. Sempre vestia amb estampats de flors. No sabia ballar però va guanyar un concurs de tangos. Es va predre el seu fill de cinc anys. El va buscar durant 6 dies. El va trobar mort dins d’un pou a només 10 metres de la porta de sa casa (…) I ara vas a les platges i les xiques no fan top-less.
(Cul Kombat. De Guadalupe Sáez i Patrícia Pardo).
culo-kombate-quito
Cul Kombat. Quito. Teatre Capitol. Fest. La Alegría del Silencio. 27 d’octubre de 2016. Amb la incorporació d’Amparo Oltra en l’equip d’interpretació com a cover d’Eva Zapico.
universitat-quito
Universidad Central de Ecuador. Facultad de Arte, carrera de teatro. 27 d’octubre de 2017. Xerrada sobre processos creatius escènics.

Després de presentar Cul Kombat a Quito, tornem aquesta setmana a casa nostra. La Sala Ultramar de València ens acull novament. Encara amb Quito al cap, amb els seus cotxes de fum negre i els ambulants que et venen piles, palo santo, suc de coco, choclos, arracades d’or, avocats, vestits de nadó, te de coca. Ciutadans ecuatorians, comunidad andina i el dollar de George Washington a la butxaca. Més arròs als plats que a Fu Manchú la sèrie. Però Nestlé, com sempre, com a tota Amèrica i Europa, perfilant els cossos i els somnis de la gent. La gent és igual arreu del món. El públic és el mateix arreu del món. Ja pots estar a la Conchinchina o a Reykjavik. Estúpids, savis, ovelles o gats. No vull posar-me horòscop-xinesa però és que els patrons es repeteixen sense evolucionar. No sé on hi anirem a parar. L’ombra de Chávez cada vegada es difumina més. Es dissol com un miratge… Estem perduts. Malgrat la il·lusió dels joves o dels universitaris, malgrat l’emoció d’aquell que aplaudeix commogut. Estem perduts. Hem perdut, fa segles.

ietm-cul-kombat
Cul Kombat. Sala Ultramar, Valènca. 4 i 5 novembre 2016. IETM. Amb Eva Zapico i Patrícia Pardo suant en escena.

Compra d’entrades:

4/11/16:

5/11/2016:

Anuncios