→ CLOWN I

PATRÍCIA PARDOEl clown és un personatge creat i interpretat per un artista de circ o un actor de teatre, que naix i s’alimenta de la personalitat, tics, habilitats, impulsos… de la PERSONA artista/actriu. Per tant, el clown no és, exclusivament, una construcció psicològica o dramatúrgica, sinó un personatge que es fonamenta en la personalitat i fisicitat de cadascun dels artistes o actrius.

Al nostre taller, l’objectiu és el de buscar, trobar i entrenar eixe personatge clown.

Un transvasament que hem de treballar sense fre en l’etapa de descobriment, d’entrenament i de creació, però que hem d’aprendre a saber controlar, en un sentit dramàtic, de posada en escena.

Predisposarem els assistents perquè siguen generosos en aquest transvasament del jo persona (controlat i ensinistrat) al jo clown (alliberat i hiperbolitzat). Un transvasament que dividim en 3 fases: entrenament, joc tècnic i improvisacions (La creació dramàtica serà superficial o anecdòtica en aquesta proposta pèdagògica). En les 3 fases esmentades, el treball anirà dirigit a controlar tres recursos fonamentals del personatge clown: la mirada; el cos i la mirada; mirada, cos i text. Així com la subjecció o la resposta justa i escalonada dels impulsos a través dels recursos descrits.

→ CLOWN II

Aprofunditzarem en el treball de construcció dramàtica, així com en la dimensió que pren la metàfora escènica sota la tècnica clown.

El clown vol fer-ho bé però fracassa i és, en eixe intent delirant, errat, ridícul, vulnerable…, on trobem, no només l’humor, sinó la metàfora. Que, superant la tradició circense i teatral, pot construir-se des del menyspreu, i no només des de la ingenuïtat.

Reflexionarem sobre la dramatúrgia partint de la creació escènica guiada i de l’anàlisi posterior.

ESCRIPTURA

Escriure és decidir.

M’atreu ser còmplice de processos creatius perquè són camí, i a la vegada part, de l’anomenada intel·ligència creadora (Marina, 1993.), la intel·ligència capaç d’inventar, d’inventar fins, d’inventar sorpreses eficients.

Intel·ligència que possibilita la fugida, de manera exponencial, del model d’intel·ligència animal i social, és a dir, del determinisme, de les influències naturals o de l’educació, de l’aculturació. Intel·ligència que possibilita la no assimilació dels elements culturals del grup a l’individu. Si més no, ens ajuda a ser-ne conscients.

“L’escriptura és una tecnologia de producció de veritats, com ho són els museus, l’escola, la família, els mass media, la filosofia” “La libertad no existe, hay que inventarla.” “La escritura es un instrumento de intervención de uno mismo. Tecnología de producción de la subjetividad.”

(Beatriz Preciado)

Als talPostgrau Teatre en l'Educació, Universitat de Valèncialers d’escriptura tractem:

  • Processos de composició i control del codi.
  • Recursos del llenguatge
  • Recursos dramàtics
  • Una veu pròpia? Podem construir una tecnologia de producció de veritats personal?
  • Llibertat per cercar o depurar el nostre estil/univers però atrevir-se a ser sindicalista d’eixe univers, del lector i l’espectador.